Quina relació tens amb la teva alimentació?
“Sempre tinc molta preocupació pel que menjo i per les calories”
“Faig esforços per restringir les calories”
“Miro d’evitar o limitar determinats aliments”
“Intento fer molt exercici per cremar calories”
“Quan em sento ansiós/ansiosa em dóna per menjar”
“Quan em sento ple/plena de vegades he forçat el vòmit”
“Sovint prenc molts laxants”
“De vegades menjo sense control i em sento incapaç de deixar de menjar malgrat sentir-me ple/plena”.
“Després de menjar em sento culpable i necessito compensar amb exercici”
“Em sento tan malament amb el tema del menjar que em voldria morir...”
Si et passa alguna d’aquests coses podries tenir un trastorn de la conducta alimentària
Què són els trastorns de la conducta alimentària?
Els coneguts com trastorns de la conducta alimentària (TCA) són alteracions greus de tipus psicològic que es relacionen amb l’alimentació i que afecten negativament la salut, les emocions i la capacitat de gestionar la pròpia vida.
La majoria dels trastorns de l'alimentació es caracteritzen per una preocupació malaltissa sobre el pes, la figura corporal i el menjar, que deriva en conductes alimentàries perilloses que afecten la nutrició adequada. Aquests trastorns s’associen a diverses complicacions mèdiques i psicològiques i afecten el funcionament psicosocial de l’individu.
Els més freqüents són l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn evitatiu / restrictiu de la ingesta alimentària.
Sovint els TCA es manifesten en l'adolescència i els primers anys de l'adultesa, encara que poden aparèixer en d’altres edats. Amb tractament, pots tornar a tenir hàbits alimentaris més saludables i revertir les complicacions greus causades pel trastorn de l'alimentació.
És fonamental el diagnòstic precoç i el tractament com més aviat millor
Quins tipus de trastorns de l’alimentació hi ha?
Encara que hi ha altres trastorns no descrits aquí, els principals són:
Anorèxia Nerviosa
- Consisteix en no voler menjar o menjar molt poc, és a dir, restringir de manera continuada el menjar, que s’acompanya d’una pèrdua del pes.
- La persona dóna un excessiu valor al seu pes corporal i a la imatge física.
- Presenta una intensa por de guanyar pes.
- Molt sovint té una gran dificultat per a reconèixer la gravetat del seu baix pes i és incapaç de veure el seu estat físic real i la pèrdua de pes,
- Existeixen dos tipus d'anorèxia nerviosa: 1) Restrictiva, en que la pèrdua de pes és per la dieta, el dejuni i/o l'exercici excessiu. 2) Afartaments/purgues, amb episodis recurrents d’afartaments o purgues (vòmit autoprovocat, utilització incorrecta de laxants, diürètics o enemes).
Bulímia Nerviosa
- Es caracteritza per episodis d’afartaments, que consisteixen en la ingesta d'una quantitat de menjar molt gran en poc temps que s’acompanya de sensació de pèrdua de control.
- La persona se sent molt plena i tracta de compensar-ho amb vòmit autoprovocat, exercici, dejuni o ús de laxants, diürètics, etc.
- La persona sent una gran preocupació pel seu pes i la seva imatge corporal.
Trastorn per afartament
- Es caracteritza per episodis repetits d’afartaments, menjar una gran quantitat de menjar malgrat no tenir sensació de gana.
- Es pot menjar molt més ràpid del normal i continuar menjant malgrat sentir-se ple.
- En alguns casos es produeix per la nit, menjar gran quantitat, junt amb dificultats per dormir.
- La persona se sent disgustada amb sí mateixa, deprimida o amb sensació de culpabilitat després de l'episodi, amb un intens malestar psicològic.
Trastorn Evitatiu / Restrictiu de la Ingesta Alimentària
- Consisteix en una falta d'interès en el menjar o en evitar determinats aliments o tenir una preocupació sobre les conseqüències repulsives de l'acció de menjar o una por a ennuegar-se. Aquesta conducta pot alterar les necessitats nutricionals.
- Com a conseqüència es produeix una pèrdua important de pes, patir deficiències nutricionals i crear una dependència dels suplements nutricionals.
- En aquest trastorn no està afectada la percepció d’un mateix i no hi ha una distorsió de la imatge corporal.
Què es pot fer?
Els trastorns de la conducta alimentària difícilment poden ser superats per un mateix. De fet, pensar que ja marxaran amb el temps només fa que es perpetuïn i acaben controlant la pròpia vida.
Moltes persones ho porten d’amagat molt temps i tarden en demanar ajuda per solucionar-los. Produeixen un intens patiment i acaben desencadenant alteracions a nivell personal, familiar i social.
Els nostres equips professionals et poden ajudar per la teva recuperació
Com podem ajudar-te si tens un trastorn de la conducta alimentària?
Els problemes relacionats amb una conducta alimentària alterada i poc saludable sovint s’acompanyen d’una alteració de la imatge corporal i una resistència al tractament. De vegades estan relacionats amb dificultats per conèixer les pròpies emocions (menjar emocional), amb la impulsivitat o amb insatisfacció amb el propi cos.
Per això convé que contactis amb professionals que et poden orientar i ajudar-te a superar-los.
Poder explicar què et passa és el primer pas per començar a solucionar-ho.
Amb ajuda psicològica, amb un maneig de l’ansietat, una reeducació de les creences i de les conductes relacionades amb l’alimentació, i de vegades amb medicació es poden revertir els trastorns de la conducta alimentària.
Què pots fer si creus que un familiar o persona estimada té un trastorn de la conducta alimentària
Encara que li demanis a un familiar o un ser estimat que busqui ajuda, moltes persones pensen que no tenen aquest problema i que no necessiten tractament.
Pots expressar-li la teva preocupació, escoltar-lo i demanar-li que ho consulti amb un metge, encara que no pugui reconèixer que té un problema amb el menjar.
Observa quin són els seus hàbits d’alimentació i les seves creences sobre hàbits poc saludables, tingues en compte la pressió del grup ...
Hi ha alguns senyals d'alerta de possible trastorn de l'alimentació com ara:
- Saltar-se àpats o posar excuses per a no menjar.
- Voler menjar a part de la família.
- Anar al WC durant els menjars.
- Voler fer una dieta vegetariana massa restrictiva.
- Manifestar sovint insatisfacció corporal, d’estar gras/sa i voler perdre pes.
- Mirar-se amb freqüència al mirall per a veure els defectes que es perceben.
- Menjar reiteradament grans quantitats d’aliments poc saludables o amb alt contingut de greixos.
- Prendre laxants o productes per baixar de pes.
- Fer exercici de manera obsessiva i en excés.
- Menjar molt més del que es consideraria normal durant els àpats.
- Menjar d'amagat.
- Expressar depressió, vergonya o culpa respecte dels hàbits d'alimentació.
Si creus que el teu fill o persona estimada pugui tenir un trastorn de l'alimentació, contacta amb el seu metge i demana-li orientació per a parlar sobre aquest tema.
On contactar
Acudeix al teu Metge o Metgessa de Família perquè et facin una derivació al CSMA que et correspongui (Nou Barris Nord, Nou Barris Sud).
Si tinguessis pensaments suïcides també pots demanar al teu Metge per demanar una derivació urgent al CSMA o bé acudir a Urgències psiquiàtriques de l’Hospital de la Vall d’Hebron (veure “PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI”).
Recursos
Canal Salut:
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorns_conducta_alimentaria/
Què poden fer els pares?:
https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/decaleg-prevencio-dels-trastorns-conducta-alimentaria-podem-fer-pares
Text escrit per l’equip de professionals de l’Associació Centre Higiene Mental Nou Barris.