Què és la violència domèstica?
La “violència domèstica” o “intrafamiliar” és la violència que un individu realitza de manera reiterada o continuada contra un membre de la família o del nucli de convivència.
S'inclou en aquesta denominació l'abús o maltractament que perjudica l'autoestima d'una persona mitjançant burles, insults, abandons o humiliacions.
En general, l'agressió verbal o psicològica precedeix a la violència física.
La violència domèstica afecta de manera greu la salut mental de la persona!
Tipus de violència domèstica
La forma mes freqüent i més coneguda de violència domèstica és la que va dirigida contra la dona. Però hi ha altres formes de violència intrafamiliar, sota el context de les relacions de poder.
Per això contemplem els següents tipus de violència:
- Contra la dona: violència masclista, en totes les seves formes. L’OMS estima que 1 de cada 4 dones al món ha patit violència de gènere.
- Contra els nens i nenes: abús sexual, violència física, maltractament emocional, negligència... És especialment greu perquè afecta al desenvolupament de la personalitat (s’estima que a Europa ho pateixen 1 de cada 5 infants).
- Contra les persones grans: abús físic, emocional, negar-los les atencions necessàries físiques o econòmiques, negligència... (possiblement creixent donat l’increment de l’esperança de vida i de la situació de dependència de les persones grans).
- Contra membre de la família amb discapacitat, aprofitant la seva vulnerabilitat.
- Contra l'home, sovint oculta.
- Violència dels fills adolescents o joves contra els pares: conductes despòtiques, violència, amenaces...
- De les parelles homosexuals: una altra forma de violència dins de la parella.
- Contra un convivent en una mateixa llar (persones que comparteixen pis), com ara abús sobre una companya de pis per part d’un convivent.
La violència domèstica es dóna en el context d’una relació de poder i sovint passa desapercebuda durant molt de temps, degut a la por i al silenci de les víctimes
Com saber si es violència domèstica?
La violència domèstica i familiar pot implicar comportaments diferents amb les víctimes. Reconèixer els diferents senyals pot ajudar a detectar quan pot haver-hi violència i permet prendre les mesures adequades:
- Maltractament físic: agressions directes al cos, amenaces, intimidació amb ganivets o objectes perillosos, conducció perillosa, destrucció de la propietat, maltractament dels animals domèstics davant dels membres de la família, agressió als nens, impedir que la persona pugui dormir.
- Maltractament psicològic: amenaces de fer mal físic a la víctima o a d’altres persones, intimidació, coacció, degradació i humiliació, acusacions falses i ridiculització.
- Abús emocional: culpar a la víctima de tots els problemes de la relació, comparar-la amb altres persones per a minar la seva autoestima, desvaloritzar-la, retirar-li l’atenció i l’interès (per exemple, setmanes sense parlar-li).
- Abús sexual: qualsevol forma d'activitat sexual sense consentiment, causar dolor durant el sexe, agredir, practicar sexe coercitiu sense protecció contra l'embaràs o les malalties de transmissió sexual, utilitzar insults sexualment degradants.
- Abús social: aïllament sistemàtic de la família i els amics mitjançant tècniques com la descortesia contínua amb la família i els amics, anar a viure a llocs on la víctima no coneix a ningú i la prohibició o l'impediment físic de sortir i conèixer gent.
- Abús verbal: "menyspreus" i humiliacions continuats, en privat o en públic, amb atacs que segueixen temes clars centrats en la intel·ligència, la sexualitat, la imatge corporal i la capacitat com a membre de la família, pare o cònjuge.
- Abús econòmic: control total de tots els diners, sense accés als comptes bancaris, proporcionant només una "assignació" inadequada.
- Abús espiritual: negar l'accés a les cerimònies, impedir l'observança religiosa, obligar les víctimes a fer coses en contra de les seves creences, denigrar els antecedents culturals o utilitzar els ensenyaments religiosos o la tradició cultural com a motiu de violència.
Com afecta la salut mental?
En els adults, la violència domèstica provoca diversos tipus de trastorns mentals, els més
importants són la depressió, l'ansietat i el trastorn d’estrès a post traumàtic.
La depressió es presenta amb baixa autoestima, sentiments d’inutilitat, de culpa i idees de suïcidi, entre d’altres símptomes. L’ansietat es pot manifestar amb crisis de pànic, ofec, nerviosisme i insomni. El trastorn per estrès post traumàtic apareix inclús molt temps després del maltractament, amb por, nerviosisme, pensaments angoixants sobre els fets traumàtics, malsons, pensaments negatius, sentiments de culpa, etc. i tendència a evitar situacions que recordin les situacions traumàtiques.
A més, la violència domèstica s'associa amb intents de suïcidi i suïcidi completat.
En el cas dels infants les conseqüències poden ser més greus doncs poden desenvolupar una varietat de problemes de comportament, emocionals i funcions cognitives com ara menor rendiment acadèmic i augment del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat. També es produeix un augment dels nivells d'ansietat i malalties psicosomàtiques com els maldecaps, queixes abdominals, asma, tartamudeig. També s’associa a comportaments antisocials, implicació en la violència al carrer o inclús al parc infantil.
En els nens i nenes l’abús, el maltractament i la negligència afecten el seu normal desenvolupament I maduració emocional. Al llarg de la seva vida, s’ha relacionat amb conseqüències com haver completat menys anys d'escolarització, tenir qualificacions professionals més baixes, més probabilitat d’estar a l’atur, eren més propensos a matrimoni inestable, i més probablement feien intents de suïcidi.
Augment de la violència domèstica amb la pandèmia del COVID-19
Degut a la COVID-19, les famílies s'han vist forçades a desplegar noves maneres de convivència, amb nous rols i reptes. Això ha significat l’aparició de noves maneres de violència, en llars on no existien abans o l’ increment de la violència en aquelles famílies en les quals anteriorment ja hi havien formes violentes de relació.
La mateixa OMS ha avisat de l’augment de la violència domèstica degut a la pandèmia del coronavirus. Les restriccions de moviment han ralentitzat la transmissió del COVID-19, però en moltes situacions també han confinat les persones junt amb els seus agressors.
Què fer davant una situació de violència domèstica?
Si necessites ajuda, pots acudir a diversos serveis d’atenció, com ara centres sanitaris, serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) o utilizar les línies d’atenció telefónica i online:
- Generalitat de Catalunya: Línia d'atenció contra la violència masclista 900 900 120, un servei d'atenció permanent gratuït i confidencial que funciona tots els dies de l'any, durant les 24 hores del dia.
- Ministerio de Igualdad, Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género: Servei telefònic d’informació, assesorament jurídic i d’atenció psicosocial inmediata a través del número telefònic 016 (53 idiomes); por WhatsApp en el número 600 000 016 i per correu electrònic al servei 016 online: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Tots els dies de l'any, durant les 24 hores del dia.
- Telèfon ANAR d'Ajuda a Nens i Adolescents: funciona les 24 hores del dia, dirigit a:
- Nens i adolescents (menors d’edat) amb necessitats d’informació, d’orientació, d’ajuda i de protecció.
- Adults que necessiten ser orientats en temes relacionats amb els infants i/o adolescents.
Si estàs en perill, truca al 112. És un telèfon gratuït.
RECORDA: La violència domèstica o maltractament habitual està considerat com a delicte (article 173 del Codi Penal, apartat 2).
Text elaborat per professionals de l’Associació Centre Higiene Mental Nou Barris.
